Més sobre mi
El meu camí
La meva mirada sobre la vida i les persones ha estat sempre present: atenta, curiosa, sensible. Em vaig formar en fotografia i humanitats, dues maneres d’apropar-me a l’essència de l’ésser humà i al valor dels detalls. Al llarg dels anys he estat vinculada al món de les arts escèniques per infants i la gestió cultural, un espai creatiu i compromès amb el dret que tenen a créixer envoltats d’art i sensibilitat. I encara avui, continuo oferint el meu acompanyament en aquest àmbit, des d’un lloc proper i respectuós.
Amb l’embaràs de la meva primera filla, el camí es va transformar. El seu cor va deixar de bategar setze setmanes després, i amb ella, tot es va aturar. Aquella vivència em va tocar molt endins, i amb el temps, vaig entendre que la mirada que sempre m’ha acompanyat trobava, finalment, un nom: acompanyar.
Amb el naixement del meu segon fill, vaig iniciar la formació com a doula i acompanyant en criança. Va ser un procés profund i revelador, que em va connectar amb el sentit d’aquest caminar. Des d’aleshores, m’he seguit formant en assessorament en lactància, pedagogia sistèmica i educació viva, i també en espais de supervisió per continuar creixent.
Cada pas em recorda que aquest camí no és lineal, sinó viu, orgànic i fet des de la presència. Acompanyar és, per a mi, una manera de ser, d’estar i de caminar.
L’art de l’acompanyament amb rebozo
Sempre m’he sentit profundament connectada al cos a través del moviment. La dansa és per mi una via d’expressió i escolta interna. Amb el temps, aquesta connexió va prendre una nova forma: Sentia que, més enllà de la paraula i la presència, calia reconnectar amb el sentir profund, amb el contacte, amb l’arrelament.
Aquesta crida em va portar al rebozo, una eina ancestral que acompanya des del contacte, el balanceig i el sosteniment. Em vaig certificar en el seu ús i des de llavors ofereixo sessions a dones gestants i no gestants, amb moviments suaus, massatge i relaxació per afavorir el descans, l’alliberament i la reconnexió amb una mateixa.
També ofereixo el ritual de postpart amb la cerrada, una cerimònia de tancament que honra el procés viscut durant l’embaràs i el part. És un espai íntim, simbòlic i profundament restaurador, on la dona pot sentir-se embolcallada i sostenir allò que s’ha obert durant aquest viatge tan intens.
Quin acompanyament ofereixo
Acompanyo dones i famílies al llarg de l’embaràs, el part, el postpart i la lactància, des d’un lloc de presència, escolta i respecte pel ritme de cada procés.
En l’embaràs, creo espais per connectar amb el cos, amb el nadó, i amb allò que s’està transformant. En el part, sostinc emocionalment i físicament des de la confiança, acompanyant amb discreció, presència i disponibilitat.
En el postpart, ofereixo suport emocional i pràctic, assessorament i acompanyament en la lactància i espais per descansar i sentir-se recollida. Integro també l’acompanyament corporal amb rebozo, tant en sessions com en el ritual de tancament del postpart amb la cerrada.
Camino al costat de cada dona i família, amb respecte per la seva història i la seva manera única de viure la maternitat.
Més sobre mi
La meva vocació
Des de ben jove sento una profunda vocació pel món de l’educació, especialment en l’acompanyament a l’infant i la seva família, sobretot des de la gestació i durant els primers anys de vida.
Veig l’infant com un ésser únic, capaç i irrepetible. I per a mi, acompanyar a l’infant i la seva família, és està present amb empatia i respecte, amb un compromís profund amb el que està succeint, amb l’ara i aquí. Estar de manera autèntica, acceptant la vivència tal com és, sense judici.
L’any 2008 vaig obtenir la diplomatura de mestra d’educació infantil i, des que vaig finalitzar els estudis, he mantingut un interès constant per conèixer més sobre l’acompanyament a la petita infància, sense deixar de formar-me.
A més, al llarg dels anys, i seguint la mirada de la pediatra hungaresa Emmi Pikler (1902-1984), he pres molta consciència de les empremtes que deixen els nostres gests, paraules i mirada en la relació amb l’altre, ja que, com diu Guillem Salvador, “un es construeix a partir de la mirada de l’altre”.
El meu camí com a doula
El 2018, després d’un llarg camí per arribar-hi, vaig ser mare per primera vegada. Un fet vital i transformador que va suposar un abans i un després en la meva vida personal i professional.
L’any 2020, empesa pel desig d’aprofundir en l’acompanyament a les famílies des dels primers moments de vida, i escoltant una crida que sentia des de feia anys, vaig decidir formar-me com a Doula i acompanyant en la primera infància i criança, a Espai Mima’m. La formació va suposar un viatge personal i professional molt profund.
A partir d’aquí, vaig crear el meu projecte (@marta_doula), des del qual vaig començar a oferir grups d’acompanyament durant l’embaràs, el postpart i la criança, tallers per a famílies i acompanyaments individuals.
Més endavant, acollint les inquietuds i preguntes que em compartien moltes mares, vaig decidir formar-me com a assessora de lactància, també a Espai Mima’m, amb el propòsit d’oferir una presència encara més preparada i respectuosa en un moment tan sensible i íntim.
L’art del massatge infantil
Sempre m’he sentit especialment unida al vincle i a l’atenció respectuosa cap als infants.
Durant els estudis universitaris ja vaig centrar el meu treball de pràctiques en el massatge infantil, i l’any 2021 em vaig formar com a Educadora del programa de la IAIM, a través de l’AEMI.
Des de llavors, ofereixo regularment cursos de massatge infantil per a famílies.
L’art ancestral del massatge infantil m’apassiona perquè crea un espai de vinculació, connexió i diàleg profund entre el nadó i qui l’acompanya, molt bonic de viure.
L’Espai de maternitat i criança “Vida”
El gener del 2023 va néixer el meu segon fill. Aquesta vivència em va portar nous aprenentatges profunds i un replantejament del camí professional que volia seguir fent.
En aquest sentit, sentia que volia continuar amb el meu projecte de vida com a doula i, juntament amb l’Elisenda, l’octubre del 2023 vam obrir a Manresa l’Espai d’Acompanyament a la Maternitat i la Criança “Vida” (@vidamaternitat).
L’acompanyament que t’ofereixo
T’ofereixo la meva mà.
Una mà que s’estén amb dolcesa i respecte, per acompanyar-te, si ho sents i ho desitges, en aquest camí que comença o es transforma: l’embaràs, el postpart, la lactància, la criança, el vincle amb el teu nadó…
Et sostindré amb presència, mirada i escolta.
Perquè no estàs sola.
Perquè la vida, quan es comparteix des de l’amor, floreix amb més força.
Elisenda
Una trobada que ho va canviar tot
Inicis del 2021. Ple hivern i encara temps de pandèmia, restriccions i mascaretes… Feia pocs mesos que havia sigut mare i em trobava immersa en aquell niu intens, dolç i alhora aclaparador. Un dilluns vaig veure que s’oferia un grup per a famílies amb nadons. Hi vaig anar.
Va ser així com vaig conèixer la Marta. Encara recordo l’espai, la cura en cada detall, la seva veu i la seva mirada. Em vaig sentir acollida, sostinguda, vista. I sense saber-ho, aquell dia començava un vincle profund, tant personal com professional.
El camí compartit
Els dilluns es van convertir en un dels moments més esperats de la setmana. El fet de compartir la criança amb altres mares, veure els nostres fills créixer junts, crear tribu. I, sobretot, aprendre les unes de les altres, era molt sanador i reconfortant. Va ser la Marta qui em va parlar per primera vegada de la figura de la doula. Gràcies a ella vaig conèixer l’Espai Mima’m i em vaig endinsar en una formació que va marcar un abans i un després en la meva vida.
L’enamorament que vaig sentir per la seva manera d’estar i acompanyar em va inspirar profundament: la seva presència, la seva mirada neta, el seu saber estar sense jutjar. L’acompanyament de la doula que no et diu què fer, sinó que t’agafa la mà perquè tu trobis les teves pròpies respostes.
El naixement de l’Espai Vida
El setembre de 2022 la Marta estava embarassada del seu segon fill, el Martí i em va demanar si m’agradaria facilitar els dos grups que ella portava en aquell moment a Manresa. El grup de postpart i de criança.
I així, aquell setembre vaig començar a acompanyar famílies. Famílies a qui recordo amb molt d’amor i que cada sessió era un aprenentatge constant. Un aprenentatge de vida i un privilegi ser testimoni del seu creixement i dels seus fills i filles.
Amb el naixement del seu fill, la Marta va començar a venir al grup de postpart fent que el cercle es tanqués amb una bellesa gairebé poètica.
Amb el temps, vam sentir que era moment de crear quelcom propi, des del nostre sentir compartit. I així va néixer l’Espai Vida: un espai íntim, viu, creat des del cor per acompanyar mares i famílies des de la mirada de la doula.
Marta
Els inicis
Era finals del 2020, un moment en què el món començava a despertar després de la pandèmia. Els espais per a mares estaven pràcticament paralitzats i, en aquest context, vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar el meu primer grup com a doula a Espai Nadó de Manresa. L’Eva em va obrir les portes del seu centre i, juntament amb l’Alba, vam donar l’oportunitat a les mares de sortir de casa i trobar-se, cosa que necessitaven molt després de mesos tancades amb els seus fills. Sempre recordaré aquest moment, perquè el primer grup deixa una empremta inesborrable.
Una de les mares que venia, era l’Elisenda.
El vincle amb l’Elisenda
Recordo perfectament com em va dir: “Vindré només a provar-ho”. Venia amb el seu fill que aleshores tenia gairebé 4 mesos i, no només es va quedar, sinó que va aportar llum i profunditat a cada trobada. Allà va començar a connectar amb la seva essència i amb tot el que la maternitat li havia aportat. Va ser allà on va néixer el seu desig de voler ser doula, un camí que va iniciar l’any següent. M’il·lusionava veure com creixia i com compartia el que vivia durant la formació.
Un any després, vaig quedar embarassada del meu segon fill. Va ser un embaràs complicat, i el repòs va esdevenir indispensable. Necessitava algú de confiança per continuar amb els grups d’acompanyament que jo no podia fer. L’Elisenda ja s’havia format com a doula i no vaig dubtar ni un moment a demanar-li que fos ella qui prengués el relleu. La seva impecabilitat i la confiança que li tenia em van permetre deixar-ho tot a les seves mans.
De companyes a doules
Durant aquell embaràs difícil, l’Elisenda va ser al meu costat com a doula i amiga. Em va sostenir en la vulnerabilitat, i després del part, em va acompanyar també en la lactància.
I el cercle es va tancar d’una manera especial: vaig assistir com a mare al grup d’acompanyament que ella facilitava. Sentir la seva presència, els silencis plens i les paraules justes, em va fer sentir immensament orgullosa de la doula que l’Elisenda duia dins.
El somni compartit
Quan s’acostava el meu retorn a la feina després de la baixa maternal, sabia que volia seguir acompanyant, però no sabia com. Amb l’Elisenda ens vam mirar i ens vam entendre: era moment d’unir camins. Així va començar a gestar-se l’Espai Vida.
Poc després, vam trobar el local que ara és casa nostra. La seva llum i energia ens van captivar. I així, gairebé sense adonar-nos-en, aquell primer vincle es va convertir en un projecte compartit per obrir un espai que donés veu i força a la maternitat i la figura de la doula.
Marta